Nālandā
Archaeological Museum. Fundat l’any 1971, conté una bella col·lecció d’antics
manuscrits i d’imatges trobades a les excavacions, com diverses estàtues de Buda,
deïtats bramàniques (com Shiva, Vishnú, Indra, Brahma, Parvati o Ganesha). La
col·lecció inclou, entre altres, dues enormes gerres de terrissa del segle I
dC, plaques de coure, inscripcions de pedra, monedes i ceràmica de diversos
períodes. El 1951, va ser fundat a prop un centre d’estudis budistes Pali (Theravāda),
el Nava Nālandā Mahāvihāra.
*
*
Bihar Sharif / Odantapuri. A 10 km de Nālandā, a l’actual Bihar Sharif
es troben les restes de l’antic Mahāvihāra d’Odantapuri. Bihar Sharif és avui
dia és el cap del districte de Nālandā i un interessant lloc d’arquitectura
islàmica.
Odantapuri va ser considerada la segona universitat més antiga de l’Índia. El rei Gopala (660-705) va ser el mecenes que va ajudar a fundar aquesta universitat. Segons els registres tibetans, hi havia uns 12.000 estudiants i estava situat a una muntanya anomenada Hiranya Prabhat Parvat, a la vora del riu Panchanan. Va ser devastat per la invasió musulmana, que van confondre el recinte amb una fortalesa, massacrant els monjos. Avui hi ha un parc d’excavacions a l’antic lloc, amb algunes ruïnes visibles.
*
Bodh Gaya. Bodh Gaya,
situat a la vora del riu Niranjana, a sud de Gaya, és l'antiga Uruvela,
un dels llocs més sagrats del budisme per ser el lloc on Siddharta Gautama, el
Buda, va assolir la Il·luminació . Bodh Gaya està a uns 16 km de la ciutat de
Gaya, i a uns 50km de Nālandā. El nucli d'interès es troba al recinte del
Temple de Mahabodhi, essent el principal centre religiós de budisme. Objecte de
peregrinació mundial des d'antic, tant per budistes com per hindús, el recinte
de Mahabodhi va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco el 2002. El
recinte conté el Temple Mahabodhi, el Tron de Diamant, l'Arbre de la Bodhi, i
el llac de Mucalinda. Fora del recinte és troben diversos monestirs budistes
moderns de diverses tradicions.
Temple de Mahabodhi.-Literalment “el Temple del Gran Despertar”. La seva forma piramidal allargada és una construcció típicament índia que es pot veure també en temples hindús i jainistes. L'edifici ha estat molt reconstruït i restaurat. El que ara és visible data essencialment de l'època de l'Imperi Gupta (segles V i VI), encara que s’hi poden observar grans fragments d'èpoques anteriors.
Es creu que va ser l'emperador Ashoka el primer que va fer construir cap a 250 aEA a Uruvela un gran vihāra per a honrar el lloc on el Buda es va il·luminar. El vihāra constava del monestir pròpiament dit, anomenat Bodhimanda Vihāra, i d'un temple santuari, Mahabodhi Mahāvihāra, aixecats al lloc on justament marcava la tradició. L'estructura principal és la gran torre central o shikhara, de 55 metres d'altura. Al seu voltant hi ha una barana perimetral tallada en pedra. Molts elements escultòrics antics han estat traslladats a el Museu de Bodh Gaya, o substituïts per rèpliques.
Arbre de la Bodhi.-A l'oest de el temple es troba l’Arbre de la Bodhi, l'arbre pippala sota el qual el Buda es va il·luminar. L'actual arbre és un rebrot de l’Arbre de la Bodhi d’Anuruddhapura (Sri Lanka), que al seu torn ho era de l'original d’Uruvela, dut a aquella illa per monjos missioners budistes enviats per Ashoka.
Tron de Diamant.-A el peu de l'Arbre es troba el molt venerat Tron de Diamant o Vajrasana, construït per Ashoka entre 250-233 aEA, i que és lloc exacte on es creu que el Buda va assolir la il·luminació.
En 1891, sota govern colonial britànic, es va iniciar una campanya per retornar la possessió de el temple als budistes, iniciant-se al cap de poc els primers treballs de restauració, encara que el seu ús seguia sent com a temple hinduista saivita. Fins 1949, els budistes no van obtenir la cessió parcial de el lloc. El 2013 es va modificar la llei i, en l'actualitat, les responsabilitats d'administració els comparteix l'estat de Bihar amb un Comitè de Gestió del Temple constituït per quatre representants budistes-quatre d’hindús.
Jagaddala. Les seves ruïnes, en procés d’excavació
per la Unesco des de 1999, es troben situades a prop de la població de Jagdal,
al districte de Naogaon, Bangladesh. Es creu que va ser fundat pels darrers
reis de la dinastia Pāla, probablement Ramapala (c. 1077-1120). Possiblement va
ser el darrer Mahāvihāra de la xarxa destruït pels invasors musulmans.
Jagaddala es va especialitzar en budisme Vajrayana. Una gran quantitat de texts
que apareixen al dos grans recopilatoris de texts sagrats del budisme tibetà,
el Kangyur, La Traducció de la Paraula, i al Tengyur, La Traducció de
Tractats, es creu que van ser composats o copiats allà.
*
Somapura. Les antigues ruïnes de l’històric Mahāvihāra
de Somapura es troben a la població de Paharpur, al districte de Naogaon,
Bangladesh. Un segell trobat a les excavacions així ho indica: Shri-Somapure-Shri-Dharmapaladeva-Mahavihariyarya-bhiksu-sangghasya.
Les primeres excavacions van tenir lloc el 1938, i el 1985 el lloc va ser
designat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Fonts tibetanes el Mahāvihāra va ser construït en temps del rei Devapala entre 810-850. Al segle XI, va ser incendiat per l'exèrcit Vanga (del sud de Bengala). Va ser un important centre intel·lectual tant per als budistes com per als jainistes i els hindús. Entre els budistes hi van residir diversos erudits, com Ratnakara Shanti, mestre d’Atisha, Mahapanditacharya Bodhibhadra, Kalamahapada, Viryendra o Karunashrimitra. Entre els segles IX i XII, molts monjos tibetans van visitar Somapura. Durant el govern de la dinastia hindú Sena, a la segona meitat de segle XII, el Mahāvihāra va començar a declinar.
Somapura Mahāvihāra ocupa 8,5 hectàrees. El recinte presenta una estructura quadrangular amb 177 cel·les, utilitzades pels monjos per a allotjament i meditació, i un gran estupa al centre que, segons alguns investigadors, recordava els temples hindús i budistes de Birmània, Java i Cambodja, reproduint la base cruciforme, una estructura en terrasses amb càmeres inserides, i una forma piramidal que disminuïa gradualment. També s’hi trobaven al lloc una gran quantitat d’estupes, vihāras i diversos edificis auxiliars.
Vikramashila. Juntament amb Nālandā, va ser un dels
dos centres d'aprenentatge més importants de l'Índia durant l'Imperi Pala. La
seva ubicació és al poblet d’Antichak, districte de Bhagalpur, a Bihar. Mahāvihāra
Vikramashila va ser fundat per Dharmapala a finals del segle VIII (o principis
del IX), com a resposta a un suposat declivi en la qualitat dels estudis de Nālandā.
El complex va ser destruït al mateix temps que aquesta darrera.
Vikramashila era una de les universitats budistes més grans, amb més de cent mestres i uns mil estudiants. Va produir erudits eminents que sovint eren convidats per països estrangers per difondre l'aprenentatge, la cultura i la religió budistes. El més distingit i eminent de tots va ser Atisha, un dels seus abats més notables. S'ensenyaven matèries com filosofia, gramàtica, metafísica, lògica índia, com a la resta, però la branca més important era el tantra budista. Segons sembla, tenia una jerarquia més clarament definida que a altres Mahāvihāras, i que era la següent: Abad (Adhyakṣa); els Sis protectors de les Portes o Savis de les Portes (Dvārapāla o Dvārapaṇḍita), un per a cadascuna de les portes Est, Oest, primera central, segona central, nord i sud; Grans Savis (Mahapaṇḍita); Savis (Pandita), aproximadament uns 108 en nombre; Mestres (Upadhyaya o Acharya), uns 160 en nombre, inclosos els pandits; i Monjos residents (Bhikkhu), uns 1.000.
L'excavació del lloc, iniciada als anys 1960s, va revelar un enorme monestir quadrat amb un estupa cruciforme al centre, guardant una gran semblança amb el de Somapura Mahāvihāra, també fundat per Dharmapala. La diferència més significativa és que Somapura té com a punt central un temple i no un estupa. El monestir de Vikramashila també és més gran, ja que té una sèrie de 208 cel·les, 52 per cada un dels seus quatre costats de 330 metres de llarg, i amb algunes càmeres subterrànies, probablement destinades a la meditació.
L'estupa central té uns 15 metres d’alçada, amb dues terrasses i accessible per una escala a la banda nord. Hi ha una càmera en cadascuna de les quatre direccions cardinals en les quals s’hi va trobar colossals imatges d'estuc de budes (tres trobats in situ), possiblement dedicats a les quatre direccions com es pot veure a alguns estupes birmans: Kassapa al sud, Kakusandha al nord, Konagama a l’est, i Gautama a l’oest.
També hi ha un edifici de biblioteca i un grup d’estupes votives. A la banda nord s’hi ha trobat diverses estructures disperses, entre elles un temple tibetà i un altre d’hindú. Tot ocupa una extensió d’unes 40 hectàrees.
*
Patna/Pataliputra. Es la segona capital de l’històric
regne de Magadha, fundada cap el 490 aEA. Durant més de 1500 anys va ser el
centre de poder de les dinasties que van regnar al nord de la Índia, a més de centre
polític i cultural del subcontinent indi durant els imperis Maurya i Gupta. Antics
Historiadors com el grec Megasthenes descriuen Pataliputra com una de les ciutats
més grans de l'Índia. Cap al 300 aEA, en el període Maurya, la seva població
era d'uns quatre-cent mil habitants. Posteriorment, Faxian, el viatger xinès, la
va visitar en el segle V i va lloar el nombrosos hospitals que, patrocinats per
la gent noble, atenien malalts i indigents. Amb la caiguda de l'Imperi Gupta, però,
Patna va perdre la seva glòria, decadència agreujada per la invasió musulmana
del segle XII. Va ressorgir, però, cap al segle XVI, sota l'emperador afganès
Sher Shah Suri, que la va refundar a la vora del Ganges. En 1620, la ciutat de
Patna era descrita com "la ciutat més gran de Bengala", sobretot quan
els britànics la van convertir en centre de comerç internacional. A l’actualitat
és la capital de l’estat de Bihar.
Patna és una ciutat de les ciutats sagrades dels sikhs, ja que hi va néixer el 1666 el desè guru sikh, Guru Gobind Singh. Hi ha cinc gurdwares.
El Buda va passar per Pataliputra diverses vegades, fins i tot en el seu darrer viatge a Kusinara, on li va arribar el Parinirvana, donant un sermó que va arribar fins a la nit. El Museu Patna compta amb una col·lecció d'art budista, seva majoria del període Pala (segles VIII a la XII). Al sector de Kumrahar hi ha les restes del palau d’Asoka.
Cal esmentar el modern Buddha Smriti Park, o Buddha Memorial Park, un parc urbà de 9 Ha dissenyat per Vikram Lall per a commemorar el 2.554 aniversari del naixement de Buda, i que va ser inaugurat el 2010 pel XIV Dalai Lama. El principal d’interès es el gran estupa conegut com Pataliputra Karuna Stupa, de més de 60 metres d'altura, i que guarda una urna amb les cendres sagrades de Buda. L’urna va ser trobada a Vaishali i posteriorment guardada al Museu Patna. Al museu del parc també hi ha relíquies budistes del Japó, Myanmar, Corea de Sud, Sri Lanka i Tailàndia. El parc també té una sala de meditació i d’oracions.
*
Vaishali. La ciutat de
Vaishali, al nord-oest de Bihar, és un antic lloc que es perd en la memòria
dels temps. Vaishali o Vesali era la capital de l’estat republicà del clan ksatriya
(guerrers) dels licchavis, que abastava la major part de la regió de l'Himàlaia
del Ganges de l'actual estat de Bihar. El Buddha, que hi tenia força seguidors,
hi va predicar el seu últim sermó abans del Parinirvana (cap el 483 aEA); també
va tenir lloc el Segon Concili Budista; i conté importants restes
arqueològiques budistes, entre elles un dels pilars d'Ashoka millor conservats.
La ciutat es esmentada en els relats de viatges monjos xinesos, Faxian (s. IV) i Xuanzang (s. VII), que després van ser utilitzats en 1861 per Alexander Cunningham per identificar Vaishali.
Vaishali és ben coneguda per la seva estreta associació amb el Buda. Després de deixar el palau patern de Kapilavastu, Siddharta va anar en primer lloc a Vaishali, on va rebre els ensenyaments de Ramaputra Udraka i Alara Kalama. Després de la Il·luminació, el Buda va visitar Vaishali amb freqüència, i aquí va ser on va organitzar la Sangha de Dones fundant-hi el primer monestir de Bhikkuni. El seu últim Varshavasa (retir de la temporada de pluges) va ser aquí, i també on va anunciar el seu imminent Parinirvana. Abans de marxar a Kushinagar, on va morir, va deixar el seu bol d'almoines (Bhiksha-Patra) amb la gent de Vaishali.
Vaishali també és coneguda com la terra d’Amrapali (o Ambapali), la bella cortesana i ballarina de la cort, que va abandonar la seva ocupació per convertir-se en deixeble de Buda, esdevenint arhat. Va donar a la Sangha Ambapalivana, el seu bosc de mangos, on s’hi estava el Buda i on aquest va donar diversos sermons sobre l’atenció plena, com el famós Ambapalika.Sutra.
El conjunt budista de Vaishali comprèn la Bassa de la Coronació, l’Estupa de la Relíquia de Buda, Kutagarasala Vihāra i Estupa d’Ananda amb el Pilar d’Asoka, i el temple japonès i la Vishwa Shanti Stupa, la Pagoda de la Pau Mundial, construïda per la secta japonesa Nipponzan Myohoji.
Bassa de la Coronació.- A uns centenars de metres del Estupa de la Relíquia es troba Abhishek Pushkarini, la Bassa de la Coronació. En les seves aigües sagrades s’ungia als representants electes de Vaishali.
Estupa de la Relíquia de Buda.- A prop de la Bassa de la Coronació es troba el Estupa 1 o Estupa de la Relíquia de Buda, famós per haver contingut una part de les cendres del Buda. Una petita part de les relíquies de Buda trobades en Vaishali van ser dipositades als seus fonaments i una altra part a la chatra (cim) del Estupa. Després de la incineració del cos del Buda, les seves restes van ser repartides en vuit parts en atenció a l’afecte als pobles dels seus deixebles i seguidors, i que serien dipositades en sengles estupes: els magadhis/estupa a Rajgir; els licchavis/estupa a Vesali; els sakya/estupa a Kapilavastu; els bulaya/estupa a Allakappa; els koliya/estupa a Ramagama; els vetha/estupa a Vethadipa; i els malles/ estupes a Kusinara i Pava.
Kutagarasala Vihāra.- És el monestir on Buda romania amb major freqüència durant la seva visita a Vaishali. Es troba a 3km de l’Estupa de la Relíquia. A l’indret es troba també l’Estupa d’Ānanda, ja que es diu que Ānanda va aconseguir el Nirvana enmig del Ganges, als afores de Vaishali. Davant seu es troba , un pilar d’Asoka (l’únic sencer), i un estany antic.
*
Finalment, també cal esmentar de les
rodalies de Nālandā les localitats de Gaya com a important centre de
pelegrinatge hindú de la tradició visnuïta, i de Pawapuri, on es creu va
morir el tirthankara Mahāvīra.
***
