3. Els Sutres de l'escola de Nalanda

Detall del manuscrit Ashtasahasrika Prajñāpāramitā
 

A Nālandā van ser escrits alguns dels principals sutres de la tradició Mahayana. Si el nom de Nālandā ve a dir “la que dona saviesa”, la principal col·lecció de sutres que s’hi van crear, i possiblement conformant la principal aportació al pensament búdic, són aquells que fan referència a la Prajñāpāramitā, la Perfecció de la Gran Saviesa, nucli de la filosofia Mahayana, composats a principis de l’era actual i que van tenir una gran expansió per l’Àsia central i per tot l’extrem orient.

"Sūtra", és una paraula en sànscrit ja usada pel bramanisme antic que significa "fil" o "corda". El budisme va adoptar aquesta fórmula per compendiar els ensenyaments de Buda ja que, tot i que el budisme es basa en el que aquest va ensenyar, el Buda no va deixar cap obra escrita, sinó que van ser transcrites quatre segles més tard en fulles de palma, el suport tradicional d’escriptura. Fins que van ser transcrites quatre segles després, els seus ensenyaments es van transmetre oralment a partir de la primera narració donada per d’Ananda, cosí i un dels deixebles principals del Buda, de memòria prodigiosa.

Els Sutres primigenis són majoritàriament recopilacions dels sermons o comentaris del Buda als seus deixebles i seguidors. Se’ls inclou en el Tripitaka, les Tres Cistelles, compilat l’any 83 aEA, que al·ludeix la ubicació física de les tres principals col·leccions d’escriptures històriques:

- Sūtra Pitaka (Cistell dels Sermons): consta principalment de reculls dels ensenyaments directes del Buda als seus deixebles i seguidors.

- Vinaya Pitaka (Cistell de la Disciplina Monàstica): recull les regles de la Sangha de monjos i monges.

- Abhidharma Pitaka (Cistell del Dharma superior): col·lecció de textos que donen una descripció filosòfica sistemàtica de la naturalesa de la ment, la matèria i el temps.

Els sutres Mahayana

Entre els segles II aEA i III EA, a banda del Tripitaka, que són les úniques escriptures que segueix l’escola Theravāda, el corrent Mahayana va generar un gran nombre d’escriptures que també va anomenar Sutres i que inclou tractats mestres budistes posteriors, tot i que alguns del principals són anònims o, fins i tot apòcrifs. Es considera textos inspirats pel Buda, encara que expressats d’altra manera i en altres llenguatges més enllà del tradicional sànscrit o del pali.

Els Sutres Mahayana de tradició o origen indi s’acostumen a classificar en tres grups principals:

-          Vaipulyasutras, que comprèn un conjunt de Sutres extensos que es poden agruparen cinc cicles:

Prajñāpāramitā Sūtra: n’hi ha 38, alguns d’ells molt llargs. Els principals són: el Shatasahasrika, el Panchavimshatisahasrika, l’Ashtadashasahasrika, el Dashasahasrika, l’Ashtasahasrika, el Sardhadvisahasrika, el Saptashatika, el Vajracchedika, l’Adhyardhashatika, el Hridaya, o el Ratnagunasamchayagatha.

Buddhavatamsaka Sūtra: cicle composat per una sèrie de textos como el Gandavyuha Sūtra o el Dashabhumika Sūtra.

Ratnakuta Sūtra: integrat per una sèrie de textos com el Bodhisattvapitaka, el Kashyapaparivarta, el Pitaptrasamagama, el Rashtrapalaparipriccha, l’Upaliparipriccha o el Sukhavativyuha.

Mahaparinirvana Sūtra: composat per una sèrie de textos como el Mahamagha o el Chaturdaraasamadhi.

Mahasamnipata Sūtra: integrat per una sèrie de textos como l’Akashagarbha o el Tathagatamahakarunanirdesha.

-          Dhārani: contenen un estructura ritual similar a un mantra. Organitzats sovint a partir de la repetició de freses sense sentit (al menys avui dia, per deformació fonètica) estan pensats bàsicament com a fórmules de protecció.

- Sutres Independents: grup heterogeni integrat per Sutres força importants com el Saddharmapundarika Sūtra, el Lankavatara Sūtra, el Lalitavistara Sūtra, el Samadhiraja Sūtra, el Suvarnaprabhasottama Sūtra, el Bhavasankranti Sūtra, el Shalistamba Sūtra; Gandavyuhasutra, el Karandavyuha Sūtra, el Karunapundarika Sūtra, el Samdhinirmocha Sūtra, el Shurangamasamadhi Sūtra, o el Sukhavativyuha Sūtra.

A banda, també es considera Sutres Mahayana escrits de mestres indis, xinesos, tibetans o japonesos de diverses tradicions, com la Zen, Shingon o Vajrayana. Fins i tot se’ls assimila també textos anomenats terma, trobats per lames tibetans reencarnats, que van ser escrits anys o segles abans per lames anteriors.

*

El manuscrit Ashtasahasrika Prajñāpāramitā de Nālandā

Cinc dels fulls d’un manuscrit Ashtasahasrika Prajñāpāramitā. Universitat de Nālandā, Bihar, Índia. Període Pala, d’entre els anys 1073-1171. Aquarel·la de tinta en fulla de palma, d’aproximadament. 27/8 x 22 3/8 polzades (7,3 x 56,8 cm).


Aquest manuscrit de caràcter mortuori, presumiblement originari dels escriptoris de Nālandā, és especialment important a causa de les inscripcions del full E, que narren en sànscrit i en tibetà la història de la creació del propi manuscrit a través del seu formulari de dedicatòria en benefici d'un noble tibetà, com a part dels ritus del seu funeral (segle XIV). Les tres inscripcions en tibetà descriuen el seu ús per set indo-tibetans incloent-hi Shakya Shri (1127-1225); els indis que des del Kashmir van ensenyar al Tibet de 1204 a 1213; i a Buton (1290-1364), el compilador del primer cànon del budisme tibetà.

Les imatges exteriors de la part superior dels quatre fulls descriuen els Vuit Grans Esdeveniments de la vida del Buda, recollint la seva biografia i mostrant una vida espiritual modèlica per al devot. Les imatges centrals representen diverses advocacions búdiques com la deessa Prajñāpāramitā, els bodhisattvas Mañjushri i Avalokiteshvara, i la deessa Tara.