Shrī Nālandā Mahāvihārīya va ser el principal centre d’ensenyament budista durant set segles (del V al XII dC), esdevenint una de les més prestigioses universitats de l’antiga Índia i un dels més grans centres d’estudis del món antic. Es trobava al centre de l’antic regne de Magadha, gairebé equidistant de Bodh Gaya, lloc de la Il·luminació del Buda, i de Pataliputra (actual Patna), capital del país.
A la seva època daurada, Nālandā era alhora un centre religiós i un centre educatiu per a budistes de tots els països i tradicions. I no només això, sinó que juntament amb els Mahāvihāras d’Odantapuri, Vikramashila i Jagaddala, formava una formidable xarxa educativa-religiosa en la que prevalia l’intercanvi de coneixement, de mestres i d’alumnes.
El nom probablement procedeix d'una combinació de nalam (lotus, el símbol de coneixement) i da, significant "cedir", així Nālandā vol dir "Donadora de Coneixement". I això és exactament el què va fer aquesta universitat, ja que va atraure estudiants de de tota l’àrea asiàtica, d’Anatòlia al Japó.
Mapa antic del nord de l’Índia, amb les dues grans vies que l’unien a la Ruta de la Seda. A sota, vista frontal de l’anomenat Estupa de Shāriputra.
Nālandā es troba situada a l’inici de
les planúries del Ganges, a uns 72 km al sud-est de Patna, a l’actualitat capital
de l’estat indi de Bihar. La tradició indica que Nālandā ja existia com a
centre religiós (i científic, ja que a l’antiguitat les diferents disciplines no
es diferenciaven tal com avui dia) des d’abans del Buda, és a dir fa 2500 anys.
No obstant, la Universitat com a tal, amb uns estudis més reglats i una
organització més consolidada, no va ser instituïda fins l’any 450 de l’Era
Actual gràcies al patronatge dels emperadors de la dinastia Gupta (del 250 al
550 EA), sobretot de Kumaragupta (c. 415–c. 455). Posteriorment, el seu gran desenvolupament
es va produir sota l’imperi Pala (segles VIII-XII).
Es coneix la data de de construcció del gran temple (que no va ser el primer), datada cap el 485 EA, durant el regnat de Narasimhagupta Baladitya de la dinastia Gupta. Faxian, el monjo pelegrí xinès, esmenta en el segle V un poble anomenat Nala, sense indicar però que fos un centre del saber. Per tant, es pot inferir que en aquella data Nālandā no era encara un lloc prou preeminent. Posteriorment, Xuanzang, un altre monjo pelegrí xinès, en el segle VII, ja va descriure el lloc amb sis monestirs envoltats per una muralla en la qual només hi havia una porta. A cavall dels segles VII i VIII, el darrer gran viatger xinès, Yijing descriu l’època daurada de Mahāvihāra Nālandā, un gran centre educatiu en el que hi vivien uns tres mil monjos, amb cent llocs sagrats com temples i estupes, la gran biblioteca, i que comptava amb un gran suport econòmic gràcies a les dotacions reials i les exaccions contributives procedents d’uns dos-cents pobles de la rodalia.
Yijing diu que els alumnes estudiaven a Nālandā dos o tres anys, i després es presentaven a la cort per a cercar-ne un document reial acreditatiu. El mèrit assolit no era solament pel rang obtingut en els estudis, sinó per una donació de terra per al seu sosteniment, al menys fins el segle VI.
Nālandā en temps de Buda (500 aC)
La ubicació de Nālandā era estratègica. Es trobava en una important ruta comercial i de comunicacions que anava del golf de Bengala, passava per Rajgir, i acabava a Basrah, a les portes de Nepal. Per tant, és lògic i inevitable el pas de Buda en trobar-se entre Bodh Gaya i Rajgir, dos llocs de visita habitual. La presència de Buda a Nālandā és documentada fins a quatre vegades.
Es diu que quan visitava el lloc, acostumava a hostatjar-se al bosc de mangos de Pavarika Parileyyaka, i hi va mantenir controvèrsies amb savis gurus de la seva època, com el jainista Upali-Gahapati, Dighatapassi, i Kevatta. Es diu que també va mantenir debats amb Asibandhakaputta, conegut braman que a la fi es va fer deixeble seu.
Segons el Kevatta Sutta, en temps de Buda, Nālandā ja tenia una certa influència i era una pròspera població. Al Samyutta Nikaya està documentada la fam que s’hi va produir precisament en temps de Buda.
Al llarg de la seva vida, el Buda va recórrer força el regne de Magadha, convertit en el centre de les seves predicacions. En el seu últim viatge per Magadha, el Buda va visitar precisament Nālandā, i va ser allà on Shāriputra va pronunciar el seu “rugit del lleó", afirmant la seva fe en el Buda, el Dharma i la Sangha poc abans de la seva mort.
Un
gran campus amb estudiants d’arreu
Les ensenyances de la universitat de Nālandā abastaven tots els camps d’estudi coneguts de l’època. Es diu que en el moment més àlgid de la seva existència va arribar a allotjar fins a 10.000 estudiants i prop de 2.000 ensenyants. Per atendre aquesta comunitat docent tan important, Nālandā disposava d’allotjament adequat per a tots ells, amb dormitoris tant per a mestres com per a estudiants, essent per tant una de les primeres universitats residencials del món.
Arquitectònicament, la universitat de Nālandā era considerada a l’època una obra mestra. Estava rodejada per una muralla perimetral i tenia una gran porta. Tenia vuit recintes separats i deu temples, així com moltes aules dedicades a classes i sales de meditació. En els solars lliures, i als entorns, hi havia llacs i parcs. La seva gran biblioteca es trobava en nou edificis de vàries plantes cada un d’ells. Des d’allà, curosos mestres d’escriptura i erudits duien a terme una meticulosa producció de tractats i Sutres de grans mestres, i còpies de textos del Tripitaka.
I el més important: les seves finances eren segures, ja que els reis de l’època hi havien assignat una dotació d’ingressos procedents d'aproximadament un centenar de pobles. A més a més, els camperols proveïen de menjar als estudiants, les necessitats materials dels qual se satisfeien totalment dins la universitat de manera que es poguessin concentrar en el perfeccionament dels seus estudis.
El monjo Xuanzang, que va visitar l'Índia cap el 630, i que es va aturar una temporada a Nālandā, ha deixat una viva descripció de la universitat. En la seva crònica va escriure sobre les "torres ricament guarnides" amb observatoris "perduts en els vapors del matí".
Les descripcions dels antics viatgers
estrangers descriuen un centre educatiu sensible a tot allò que significava el
saber, i no només dedicat a l'estudi de texts budistes sinó també amb estudis
de filosofia, dels Vedes i de la teologia en general; i també de la lògica, la
gramàtica i la lingüística, o la medicina, i l'estudi de diverses ciències,
sobretot les matemàtiques i l’astronomia. A més, hi havia un gran interès per altres
àrees d’estudi com la política, l'art de la guerra o les arts aplicades.
La universitat va ser una invenció índia (1). En la tradició hindú, l'educació emergia del gurukul, “la casa del mestre”, a la qual hi anaven els estudiants per aprendre. Els budistes, en canvi, es congregaven en vihāras, que es convertien en centres educatius on aprendre de manera correcte les ensenyances. Nālandā no era, naturalment, la única universitat índia prominent. A banda de les altres quatre esmentades de Magadha, molt important també va ser Taxila, al país de Gandhāra (actual centre de Pakistan i est d’Afganistan) que, tot i ser un gran centre d’estudis budistes (Mahayana sobretot), posava un èmfasi més gran en els estudis seculars i científics.
De Nālandā, i dels estudis que s’hi van desenvolupar, sorgeixen alguns dels principals mestres de les grans tradicions budistes que ens han arribat fins avui dia: del Mahayana, del Vajrayana i, en menor grau, del Theravāda.
L’impacte
de les dinasties reials
A més de ser engrandida i consolidada principalment pels reis Gupta, Mahāvihāra Nālandā va comptar amb el patronatge de totes les grans dinasties índies que van governar el territori durant disset segles, des les dinasties Haryanka y Maurya, a la Kushan, la Gupta i la Pala.
DINASTIA MAURYA
Asoka (Pataliputra, 304-232 aEA), va ser el primer gran emperador indi, que va regnar sobre gran part del sots continent. Fundador de la dinastia Maurya. Convertit al budisme al cap de tantes guerres, se’n va fer un gran benefactor afavorint la Sangha de monjos, enviant apòstols arreu del món conegut, erigint columnes amb edictes i patrocinant construccions i estupes en honor a Buda i els seus principals deixebles. A Nālandā, en concret, se sap que va a dur a terme la construcció de l’estupa de Shāriputra.
DINASTIA GUPTA (de mitjans segle III al 550)
La dinastia Gupta, tot i ser de tradició bramànica, van ser uns grans protectors del budisme. La història datable de Nālandā com a centre d’estudis comença, precisament, sota l'Imperi Gupta. Un segell identifica el rei Shakraditya com el seu fundador, identificat amb Kumaragupta (415-455). Els seus successors, Buddhagupta, Tathagatagupta, Baladitya i Vajra, van ampliar i ampliar la institució mitjançant la construcció de monestirs i temples addicionals.
A Nālandā, els guptes van construir un
sangharama (habitacles dels monjos) i també un vihāra de 91m d'alçada, amb una estàtua de
Buda dins la qual. Segons Xuanzang, el gran monjo viatger xinès del segle VII, s'assemblava
a un gran vihāra construït sota l'arbre Bodhi.
DINASTIA PALA
Els Pala, dinastia índia gran protectora del budisme, es va establir al nord-est del sots continent entre els segles VIII i XII. Nālandā, en concret, va ser apreciada pels Pala, que la van afavorir força amb llegats, alous i construccions que la van ampliar i millorar.
Així mateix, la dinastia també va impulsar
l'establiment de quatre Mahāvihāras més inspirats en Nālandā, com van ser els
de Jagaddala, Odantapura, Somapura i Vikramashila.
Devapala, l'emperador del segle IX, i fundador de Somapura, sembla haver estat el mecenes més distingit de Nālandā. A les seves ruïnes s'han trobat diverses restes amb referències a aquest rei. Hi ha una inscripció sobre planxa de coure que detalla una donació del rei Shailendra, de Suvarnadvipa (Sumatra), que demana a Devapala que li concedeixi a Nālandā els ingressos de cinc poblets per al seu manteniment, petició que va ser concedida. Una altra inscripció esmenta que Devapala va patrocinar un erudit vèdic anomenat Viradeva, que més tard va ser elegit abat de Nālandā.
Les ara cinc seus diferents d'aprenentatge
budista a l'est de l'Índia formaven una xarxa supervisada per l'estat i era
comú que els grans erudits es moguessin fàcilment d'una posició a una altra
entre ells. Cada Mahāvihāra va ser dotat del seu propi segell oficial, que
constava d’un dharmachakra flanquejat per un cérvol als costats i, a sota, el
nom de la institució.
Si bé hi ha una àmplia evidència epigràfica i literària que mostra que els Pala van continuar patrocinant Nālandā de manera generosa, el Mahāvihāra va ser menys singularment excel·lent durant aquest període, ja que els altres establiments fundats pels reis Pala van atraure força monjos erudits de Nālandā. La influència Vajrayana en el budisme es va fer fort sota els Palas, i sembla haver tingut també un especial impacte a Nālandā, que sota aquesta dinastia es va tornar més obsessionat amb les doctrines tàntriques i els ritus màgics.
Declivi i fi de Nālandā
Nālandā va entrar en oberta decadència en el segle XII, a rel de la invasió turco-afganesa musulmana de l’any 1193. En pocs anys (possiblement només quatre), el gran vihāra va quedar deshabitat i, amb el pas dels segles, va acabar desapareixent el seu rastre, no essent redescobert fins el segle XIX, quan Alexander Cunningham la va identificar amb la població de Baragaon.
Nālandā va ser destruïda tres cops per exèrcits invasors, encara que va poder ser reconstruïda les dues primeres vegades. La primera va ser a mans dels huns de Mihirakula, durant el regnat de Skandagupta (455-467), de la dinastia Gupta. Els reis successors, però, es van afanyar en la seva reconstrucció, bastint nous i més grans edificis i dotant-la de recursos i rendes necessaris per a que el Mahāvihāra es pogués mantenir llarg temps.
La segona destrucció va succeir un segle i mig després, amb l’assalt a primers del segle VII dels Gaudas, una dinastia hindú de l’oest de Bengala. Aleshores, la restauració va anar a càrrec del rei Harshavardhana (606-648 dC), de la dinastia Vardhana, hindú saivita simpatitzant del budisme, que encara en va millorar els edificis i les dependències de serveis.
La tercera y definitiva destrucció de Nālandā va esdevenir l’any 1193amb la invasió de l’horda turc-afganesa musulmana de Bakhtiyar Khilji. Ja no hi va haver cap reconstrucció perquè no solament no hi havia cap regent equivalent als Gupta o als Pala per reconstruir-ho, sinó que el Mahāvīra, i amb ell el budisme indi en general, havia entrat en franca decadència.
El saqueig de Nālandā per Bakhtiyar Khilji, així com la destrucció de molts temples i monestirs de tot el nord de l’Índia, on es trobaven els principals centres d’estudi, és vist no solament com l’inici del declivi del budisme a l’Índia sinó també com el desencadenant de la sobtada desaparició de l’antic pensament científic indi en el camp de les matemàtiques, l’astronomia, l’alquímia o l’anatomia.
La Biblioteca
Mahāvihāra Nālandā comptava amb una biblioteca ben equipada. Les fonts tradicionals tibetanes esmenten l'existència d'una gran biblioteca anomenada Dharmaganja, Tresor del Dharma, que comprenia tres grans edificis de diversos pisos: el Ratnasagara, l’Oceà de les Joies, el Ratnodadhi, el Mar de les Joies, i la Ratnaranjaka, l’Ornament de les Joies. El Ratnodadhi tenia nou pisos d'alçada i albergava els manuscrits més sagrats, inclosos el Prajñāpāramitā Sūtra i el Guhyasamaja Tanta.
Es desconeix el nombre exacte de volums a la biblioteca de Nālandā, però s'estima que eren centenars de milers. Quan moria un erudit de Nālandā, els seus manuscrits s’afegien a la col·lecció de la biblioteca. La biblioteca, però, no només recopilava manuscrits religiosos, sinó que també tenia textos sobre temes com gramàtica, lògica, literatura, astrologia, astronomia i medicina.
Es creu que la biblioteca de Nālandā tenia un sistema de classificació que es basava en un esquema de classificació de texts desenvolupat en els segles V-VI aEA pel lingüista sànscrit Pāṇini. Els textos budistes probablement es van dividir en tres categories basades en les tres divisions principals del Tripitaka: Vinaya (regles i normes), Sutres (sermons) i Abhidharma (tractats).
Sistema
d’estudi
Els visitants de l’època parlen d'un sistema d'educació a Nālandā que anava més enllà de la simple recitació oral i memorització que normalment es practicava als monestirs. Els mestres practicaven una varietat de mètodes d’instrucció: l'exposició era seguida d’un debat i de discussió, les conferències presentaven sessions de pregunta-resposta llargues, i les idees s'aclarien recorrent a paràboles i històries. L'admissió a la Universitat exigia passar un examen oral estricte: als desconeguts no se'ls permetia entrar llevat que poguessin contestar satisfactòriament un cert nombre de preguntes que demostressin un mínim nivell educatiu.
Tots els estudiants de Nālandā estudiaven el Mahayana, el Gran Vehicle, així com les obres de les principals escoles del budisme. La tradició tibetana sosté que s’estudiava la filosofia de quatre antigues escoles: Sarvastivada Vaibhashika, Sarvastivada Sautrāntika, Mādhyamaka, la filosofia Mahayana de Nāgārjuna, i Cittamātra, la filosofia Mahayana d'Asanga i Vasubandhu.
A més, també eren estudiats temes com els
Vedes, Hetuvidyā (Lògica), Shabdavidya (Gramàtica i Filologia), Chikitsavidya
(Medicina), i fins i tot obres de màgia (Atharvaveda) i Samkhya. El mateix
Xuanzang va estudiar diversos d'aquests temes en Nālandā de la ma del seu
tutor, Shilabhadra, i d’altres erudits. A més de la teologia i la filosofia,
els debats i les discussions requerien competència en lògica. Un estudiant del Mahāvihāra
havia d'estar ben versat en els sistemes de lògica associats amb totes les
diferents escoles de pensament de l'època, ja que s'esperava que defensés els
sistemes budistes en front dels altres. Altres matèries que es creu que es van
ensenyar a Nālandā inclouen dret, astronomia i planificació urbana.
Al segle VII, Xuanzang va registrar el nombre de mestres en Nālandā al voltant de 1510. D'aquests, uns 1000 van poder explicar 20 col·leccions de sutres i shastres, 500 en van poder explicar 30, i només 10 mestres van poder explicar 50 col·leccions. Xuanzang va ser un dels pocs que va poder explicar 50 col·leccions o més. En aquell moment, només l'abat Shilabhadra era l’únic que havia estudiat totes les principals col·leccions principals de sutres i shastres de Nālandā.
Influència sobre el budisme
La major part del corpus filosòfic i de pràctica que va arribar a conformar el budisme tibetà, tant les seves tradicions Mahayana com Vajrayana, prové dels mestres i tradicions de Nālandā. Shantarakshita, abat de Nālandā, va ser pioner en la propagació del budisme al Tibet al segle VIII i fundador de Samye, el primer monestir tibetà. Ell i el seu deixeble Kamalasīla, també procedent de Nālandā, van ensenyar essencialment als tibetans com discórrer filosòficament. Padmasambhava, també procedent de Nālandā, se li atribueix el mèrit de ser el fundador del budisme tibetà.
Així mateix, fonts tibetanes diuen que l'últim posseïdor del títol d’abat de Nālandā, Shakyashri Bhadra, del Caixmir, va fugir al Tibet l’any 1204 per invitació del traductor tibetà Tropu Lotsawa, emportant-se amb ell diversos mestres indis: Sugataśrī, expert en Mādhyamaka i Prajñāpāramitā; Jayadatta, en Vinaya; Vibhūticandra, en gramàtica i Abhidharma; Dānaśīla, en lògica; Saṅghaśrī, en Candavyākaraṇa); Jīvagupta, en llibres de Maitreya; Mahabodhi, en Bodhicaryāvatāra; i Kālacandra, en Kālacakra. També es diu que alguns dels llibres supervivents de l’incendi van ser portats al Tibet per monjos indis refugiats.
El budisme tibetà es considera hereu de la tradició de Nālandā, i el mateix Dalai Lama es refereix com a continuador de la nissaga dels disset grans mestres de Nālandā.
