Shrī Nālandā Mahāvihārīya va ser el principal centre d’ensenyament budista durant set segles (del V al XII EA), esdevenint una de les més prestigioses universitats de l’antiga Índia i un dels més grans centres d’estudis del món antic. No és gratuït que el seu nom signifiqui "la que dona coneixement".
Aquest Blog intenta fer una aproximació a la història de l’antiga Universitat de Nālandā (Índia) i la seva aportació a la cultura i al pensament budista de tots els temps. Les seves restes arqueològiques són record d'un lloc que va ser un dels fars del pensament de la Humanitat.
NĀLANDĀ
La que dona coneixement
Aproximació a la història de l’antiga Universitat de Nālandā (Índia) i la seva aportació a la cultura i al pensament budista
per Josep Manuel Sōsen Campillo,
monjo budista Zen i president de l'Associació Nalanda (Barcelona)
Els orígens històrics de la Universitat de Nālandā són coetanis a la mateixa existència de Siddharta Gautama, el Buda, tot i que el seu gran moment començaria uns cinc-cents anys després, just quan Roma estén el seu domini sobre Europa, el nord d`Àfrica i l’Orient Mitjà, sorgeix el cristianisme, a l’Índia domina l’imperi Kushan i a la Xina declina la poderosa dinastia Han.
Uns cinc-cents anys després de la mort del Buda Shakyamuni, a partir del germen de diverses sectes budistes del sud i del nord-oest de l’Índia, el nucli de l’imperi Kushan, va tenir lloc una gran revolució dins el pensament budista: l’aparició del corrent Mahayana, com a alternativa al model tradicional existent fins llavors que va passar a denominar-se Theravāda, i que els mahayana van denominar Hinayana, el Petit Vehicle, en contraposició al seu que el denominaven com el Gran Vehicle (o Mahayana): l’únic capaç d’ajudar a la salvació a la totalitat de les persones i no només els més purs arhats.
Les aportacions del renovador model Mahayana van afectar tant al fons com a les formes d’expressió del budisme conegut. Per exemple, es van crear centres de pensament de divulgació i formació búdica oberts tant a monjos com a laics, ja que, segons els mahayana, el budisme no era un afer únic de la gent religiosa, i dirigit per una aristocràcia monacal, sinó que havia d’implicar tota la societat. El més important d’aquests centres va ser Nālandā.
En aspectes de fons, els mahayana van formular dues grans propostes. En primer lloc, van posar en qüestió la tradicional doctrina del “no ésser” (destruir la noció del propi ésser mitjançant la dedicació i la compassió, per a poder assolir la Il·luminació) per la doctrina del buit: el buit és la forma, la forma és el buit, i només a través del buit es pot acabar amb el sofriment que causen les afeccions, accedint així a la natura de buda o estat natural de l’home (això és, el Despertar o Il·luminació). I en segon lloc, i com a conseqüència d’aquesta formulació, van oposar la tradicional figura del arhat a la del bodhisattva.
L’arhat era la persona, que aconseguint eliminar les màcules i el desig, assolia el Despertar i, per tant, es podia donar per salvat a ell mateix. Els mahayana criticaven que pensar només en la pròpia salvació era una postura excessivament egoista, i hi oposaven la figura del bodhisattva . Aquest passava a ser la pedra angular del nou sistema i se’l denominava com l’ésser il·luminat que renunciava a la pròpia salvació (és a dir: a l’estat d’il·luminació permanent, el nirvana) fins no haver conduit els altres éssers a aquesta condició abans que ell mateix.
En un dels seus famosos discursos, Buda compara el Dharma (l’Ensenyança) amb una barca: “Cert que les meves ensenyances us ajudaran a creuar el corrent. Però una vegada a l’altra riba, qui necessita la barca? La barca és per a creuar, no per a aferrar-s’hi a ella”. El Mahayana es presenta, doncs, com el gran transbordador per a portar la Humanitat a l’altra riba.
El mahayana també va originar una gran creació de documents, tots adreçats a la divulgació del Dharma per a la formació dels fidels. Molts dels ensenyaments de Buda van ser escrits en forma de sutres per a facilitar-ne la divulgació. I el mateix es va fer amb les noves formulacions, tesis, o interpretacions sobre el Dharma o les ensenyances dels seus principals deixebles que van ser generats pels nous pensadors sorgits a la seva empara. En aquest sentit, Nālandā va tenir un paper de primer ordre ja que va ser el principal centre de creació de tots aquests sutres: allà es van crear, i allà se’n van fer còpies i més còpies i enviades arreu d’Àsia on els missioners budistes mahayana anaven creant vihāras (monestirs), cetiyas (temples) i estupes seguint l’estela dels mercaders que transitaven per la Ruta de la Seda.
Barcelona, gener de 2021
 |
| Segell de Nālandā trobat a les excavacions |
Dos cérvols flanquegen la Roda del Dharma, simbolitzant el Sermó de les Quatre Nobles Veritats donat pel Buda al Parc dels Cérvols de Sarnath, també anomenat el Primer Gir de la Roda del Dharma. A sota, la inscripció diu:
Shrī Nālandā Mahāvihārīya Ārya Bhiksusaḿghasya
Sangha dels Venerables Monjos del Gran Monestir de la Resplendent Nālandā
